Festa
cultural de Catalunya
Culte, devoció i festa de Sant Jordi a Catalunya
Els inicis
del culte a Catalunya comencen quan l’abat Oliva va consagrar
l’any 1032 un altar en honor al sant al monestir de Ripoll.
D’entre les primeres capelles documentades històricament
que es van alçar hi ha la de Sant Jordi de Lloberes, a
la comarca del Bages, el 1053. No cal oblidar la capella de la
Generalitat de Catalunya que data de meitat del segle XV, per
la seva importància social.
En un principi, pel segle XIII, la devoció a Sant Jordi
la tenien principalment els cavallers. Per aquest motiu, van néixer
diferents ordes cavalleresques de Sant Jordi, com la de Sant Jordi
d’Alfama, fundada el 1201 per Pere II de Catalunya i Aragó.
La Generalitat
de Catalunya en el seu dietari del 17 d'abril de 1456, va declarar
el 23 d'abril públicament com a dia de festa i dos segles
més tard, el 1667, el Papa Climent IX aprovà oficialment
que el 23 d'abril fos dia festiu a casa nostra, tot I que avui
en dia sigui feiner. Fa temps, era costum que es representessin
obres teatrals sobre la vida del sant, balls i processons. Fins
i tot, i d’entre les moltes curiositats que hi ha, es diu
que fa molts segles era tradició a l’Empordà,
que els nois que ja estaven a l’edat de casar-se tenien
el dret d’aixecar-se de bon matí i entrar a les cases
de les noies. Si aquestes encara estaven dormint al llit, eren
convidades a la força a ballar a fora el carrer (encara
que anessin amb camisa). Com ets pots imaginar, les noies, aquest
dia, s’aixecaven ben aviat per tal de no ser sorpreses.
Per què no tornem a instaurar-ho?
Patronatge
de Sant Jordi
Sant Jordi
és per excel·lència el patró dels
enamorats a Catalunya gràcies a la gran gesta del sant
de salvar la princesa d’aquell monstre ferotge. Sembla que
Sant Valentí fa la “vista grossa” i li cedeix
aquest protagonisme al seu “col.lega”. Tot i que alguns
catalans ho celebren tant el 23 d’abril com el 14 de febrer.
Per Sant Jordi, el noi li regala una rosa a la seva “princesa”
i aquesta li regala un llibre.
D’on ve la tradició de regalar la rosa? Doncs la
cosa no està gaire clara, alguns diuen que va néixer
de la "Fira dels Enamorats" que se celebrava a Barcelona
pel segle XV. Amb certesa es pot dir que ja per aquest segle,
el XV, es repertien roses a totes les senyoretes que assistien
a la missa que se celebrava a la capella que el sant té
al Palau de la Generalitat.
Sant Jordi
és també el patró dels cavallers i dels escoltes.
Se l’invoca a l’hora de beneir una casa nova i també
contra les aranyes. L’ havien tingut com a patró
els oficis antics que intervenien amb armes i armadures. Els pagesos
(tot i que ja tenen a Sant Isidre i Sant Galdric), també
el poden invocar perquè els faci granar l’ordi. D’aquí
aquella pregaria: “Gloriós Sant Jordi, jo tinc un
camp d’ordi fresc i gemat; feu-nos la gràcia que
arribi ben granat”. L'onomàstica és el 23
d'abril.
Refranys
per Sant Jordi
El camp, l’agricultura,
són les bases de refranys catalans com aquests:“Bon
sol per Sant Jordi i per Sant Marc, podràs beure el vi
a raig”, “Per Sant Jordi vigila ton ordi; si en veus
una espiga aquí, altra espiga allà, vés-te’n
a casa, que prou ordi hi haurà”, “Quan per
Sant Jordi gela, mal any de peres”, “No diguis hivern
passat que Sant Jordi no hagi passat”, d’entre molts
altres.
El
dia del llibre
La festa del
Dia del Llibre té un orígen a Catalunya. Va començar
a celebrar-se el 7 d'octubre del 1926 en commemoració del
naixement de Miguel de Cervantes a instàncies de l'escriptor
I editor valencià, afincat a Barcelona, Vicent Clavel Andrés
que ho va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona.
El 6 de febrer d'aquell any, el govern espanyol presidit per Miguel
Primo de Rivera ho aceptava i el rei Alfons XIII firmava el Reial
Decret que instiuïa la "Fiesta del Libro Español".
L'any 1930 es va traslladar la data al 23 d'abril, dia de la mort
de Cervantes. Més tard, el 1995, la Unesco instituïa
el 23 d'abril com el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor.
Cal recordar que un 23 d'abril també va morir Josep Pla
i William Shakespeare. Tot Catalunya es vesteix de roses i llibres.
Els passeigs i carrers principals de les nostres viles estan plens
de parades amb llibres i roses que donen un aire festiu i alegre
a la celebració.
|